L’antic poble d’origen rural, assentat als peus de la muntanya, es caracteritza per un urbanisme no compacte. Cases unifamiliars i mansions aïllades, centres educatius i sanitaris de prestigi i una vida privada introvertida revela una altra Barcelona més solitària, enjardinada i de textures. Amb uns arrels d’estiueig, Sarrià esdevindrà lloc predilecte de la burgesia actual. La ruta s’endinsa en aquest urbanisme i sociologia i en el molt fèrtil laboratori d’una rica arquitectura residencial continuadora de les lliçons del racionalisme.